El cas de María

Maria A. Pla, 44 anys. alumna ESADE, 2015-2017


El ioga va arribar a la meva vida fa dos anys, per casualitat, i vaig decidir apuntar-me i no fallar, agafar-me aquest temps per a mi, obligar-me a incloure la classe de ioga a la meva rutina setmanal. Amb tres fills, treballant 8 hores al dia, i ocupant-me de casa meva, era difícil treure alguna estona per anar al gym, i encara que ho intentava, els meus problemes d’esquena i genoll (per lesions esportives), m’impedien seguir una rutina.


Vaig tenir la sort de trobar-me amb una professora de ioga que em va fer connectar de seguida amb la pràctica, i em vaig adonar que en els meus dolències físiques, hi havia un factor psicològic important causa de l’estrès ia l’ansietat que genera el “no arribar” a tot el que et proposes. Amb la pràctica de ioga vaig començar a ser conscient de la meva respiració, a controlar l’ansietat, ja agafar-me tot amb més calma, de manera que a més de millorar la meva ment i el meu bon humor, millorava el meu estat físic i va augmentar la meva flexibilitat i el meu equilibri de forma extraordinària.


Finalment, agrair a Amanda, la nostra “guia espiritual”, l’obrir-me aquesta finestra al món del ioga, i recordar-me que: “… quan deixes de anhelar teus desitjos, aquests es compleixen; quan deixes de témer, les teves pors s’allunyen … “